El segle XVII s’obre amb la publicació de la primera part del Quixot de Miguel Cervantes de Saavedra que s’edita més concretament l’any 1605, text que no només va suposar un avenç de la literatura clàssica cap a la modernitat sinó també ha implicat de retruc una aventura bibliòfila inèdita.
El 1614, abans que el propi Cervantes escrigués la segona part del Quixot que havia promès als seus lectors, apareix una segona part apòcrifa escrita per un tal Alonso Fernández de Avellaneda amb una diatriba ferotge contra Cervantes i contra el Quixot.
L’any següent Cervantes publica finalment la segona part del seu Quixot en moments on l’obra ja suscitava una gran expectativa amb una resposta exemplar, carregada d’intel·ligència i de subtilitat per contrarestar les injuries deplorables d’Avellaneda al seu encontre. En aquesta resposta de Cervantes, podem constatar la intel·ligència emocional d’un autor revolucionari i profundament humà.
A Wowbook, per celebrar els 400 anys de la mort de Cervantes no podem deixar de banda la importància que suposa aquest escriptor no només per la literatura universal sinó també de retruc la importància que les edicions de les obres de Cervantes i sobretot les edicions del Quixot han suposat per el món de la edició moderna i el de la bibliofilia.
Els llibres sempre acompanyen els avenços intel·lectuals. La extraordinària originalitat del text del Quixot implica la creació d’unes edicions que tindran, per sempre més, una importància clau en l’àmbit editorial i en la història de la humanitat.
Intel·lectualment parlant, el Quixot és una aventura literària mai més ben dit en el sentit que l’escriptura de la novel·la és pura innovació, transgredeix els canons literaris anteriors i mou el classicisme més estricte cap a una evolució estilística sense precedents, Montesquieu deia a propòsit del Quixot: «Le meilleurlivre des espagnols est celui qui se moque de tous les autres» (el millor llibre dels espanyols és aquell llibre que se’n riu (en el sentit de desafiar) dels altres llibres). Montesquieu es refereix a un text que desafia i desacredita per sempre més la tradició cavalleresca.
El Quixot barreja la poesia amb la prosa posant-la al cor de la narració. L’escriptura de Cervantes, més enllà del Quixot, barreja humor, sarcasme i exquisida serietat, el Quixot gràcies a aquests mecanismes es converteix en un poema narratiu que desafia les regles rigoroses del classicisme i que posiciona la poesia al cor de l’acció. La poesia adquireix un lloc clau, es tracta del gran contrast amb els escriptors que precedeixen Cervantes i és sense cap dubte el que explica la gran innovació que suposa el text del Quixot en el marc de la literatura universal.
La poesia permet a l’obra del Quixot d’introduir una dimensió imaginària sense precedents que desafia la realitat però també permet a la literatura obrir camins i sobrepassar els límits del text clàssic on no es barrejaven els generes entre ells. La llengua castellana es converteix doncs en una excel·lent precursora de la modernitat. La modernitat en l’escriptura apareix quan la imaginació s’apropia del llenguatge obrint el text a altres influències i fent-lo avançar cap al futur en forma d‘experimentació constant.
Bibliofílicament parlant, us convidem a fer una ullada a la pàgina web de la Biblioteca Nacional d’Espanya que proposa la selecció més meticulosa que podreu trobar i que ordena totes les edicions existents del Quixot, incloent edicions en altres llengües, adaptacions i facsímils. L’interès que ha suscitat l’obra del Quixot ha implicat una producció editorial sense precedents, que ha de merèixer el nostre interès.
També volem ressaltar la importància de les seleccions d’obres que s’han pogut admirar gràcies a iniciatives privades com la que va suposar l’exposició que va tenir lloc el 1981 en els salons del Banco internacional de Comercio a Madrid o algunes aparicions d’obres en les fires internacionals de llibre antic de Nova York o París que dedicà el passat més d’abril gran part del saló a un homenatge mitjançant una exposició de obres relacionades amb Cervantes i el seu Quixot, llibres meticulosament col·leccionats per René Cluzel, llibreter parisenc, coneixedor i apassionat de l’obra de Cervantes.
Podeu visitar també l’enllaç següent https://www.actualitte.com/article/culture-arts-lettres/c-est-leur-annee-shakespeare-et-cervantes-pour-vos-soirees-parisiennes/63540 on tindreu més detalls sobre l’homenatge que el Salon International du Livre rare, de l'Autographe, de l'Estampe et du Dessin de París va dedicar a Cervantes.
Aquestes exposicions han permès apreciar edicions procedents de col·leccions privades com per exemple la primera edició miniatura, París 1827, la edició microscòpica il·lustrada per Saturnino Calleja (1903) o l'edició impresa en làmines de suro realitzada a Sant Feliu de Guíxols (1916).
També, en aquestes ocasions el públic va poder admirar la segona part príncep de 1615 impresa per Juan de la Cuesta i un exemplar imprès a Madrid de la primera part del Quixot; una segona edició considerada com a primera, que va aparèixer el mateix any (1605) i una altra impresa a València, també el 1605.
Són extremadament interessants les traduccions d’un text que es presta a unes recreacions impressionants en altres idiomes, són celebres les traduccions angleses de Thomas Shelton (1612), els francesos tenen una versió de 1614 a mans de Cesar Oudin que també és força interessant. Els italians triguen més i han d’esperar el 1622, els alemanys veuen en el text de Cervantes els principis del romanticisme, també són molts importants encara que més tardanes les traduccions al holandès (1657).
Recentment l’Instituto Cervantes ha posat a disposició del públic les traduccions a cinquanta llengües del primer capítol del Quixot.
Bastant més tard, al segle XVIII, al marge de les nombroses traduccions de l’obra que acabem de citar, i de les que no hem citat, apareixen edicions augmentades i corregides del Quixot amb el títol de Vida y hechos del ingenioso caballero Don Quijote de la Mancha, nueva edición corregida, ilustrada y añadida que solen ser molt maques i més accessibles econòmicament pel fet de ser més modernes.
És molt interessant la dimensió gràfica de l’obra del Quixot, totes les edicions il·lustrades que s’han fet de la novel·la; en la exposició del Banco internacional de Comercio a Madrid es podien apreciar els gravats de Lalauze, il·lustrant la edició d’Edimburg, al segle XIX o les molt cèlebres il·lustracions del Gustave Doré.
També és important no passar per alt les representacions modernes que artistes com Miró, Dalí o Torres Garcia, per citar-ne algunes, han fet de l‘obra de Cervantes que demostren que el Quixot no ha deixat d’inspirar la imaginació de grans artistes contemporanis.
Durant aquest any s’estan celebrant diferents activitats per part d’escoles, biblioteques escolars, biblioteques públiques, universitats, etc. per commemorar aquest IV centenari, segurament menys del que a tots ens agradaria.
El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport (Direcció general de Política i Indústries Culturals i del Llibre) va crear una Comissió Nacional amb l’objectiu de commemorar el IV centenari de la mort de Miguel de Cervantes programant, impulsant i coordinant diferents activitats, podeu consultar la pàgina web creada i també el programa d’activitats.
Entre les diferents entitats que han donat suport a aquestes activitats trobem la Biblioteca Nacional de Espanya, Google Cultural Institute, Acción Cultural Española (AC/E), Instituto Cervantes, etc.
La lectura i el descobriment del Quixot en totes les seves formes gràfiques i editorials, val la pena així com extreure’n la seva dimensió filosòfica, el Quixot és un personatge que en el món real, va introduir la possibilitat del somni, la llibertat de no ser el que esperen que siguis, en poques paraules: el dret a crear, a ser diferent, a evadir-se.
La història del Quixot a banda de la seva força literària i filosòfica també ha permès al món del llibre créixer una mica més assegurant-li una llarga vida despertant emocions i estimulant artistes d’arreu del món.